Des dels Pressupostos participatius de Porto Alegre (Brasil, 1988), l’anomenada “Democràcia participativa” ha anat desenvolupant, i reivindicant, com un model CAPAÇ de revertir les desigualtats del neoliberalisme i els abusos d’una democràcia representativa cada vegada més opaca i allunyada de la base ciutadana.
Aquest llibre recull bones pràctiques que trenquen el Concepte clàssic de democràcia i participació, i que sorgeix com a respostes a la Pèrdua de valors socials i la retallada dels Drets cívics que s’ha anat produint a l’empara de la crisi de 2008.
El llibre, coordinat per José Luís Sánchez Martín, inclou un capítol sobre l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva escrit per Josep M. Pascual Esteve, director d’Estratègies de Qualitat Urbana i Secretari Tècnic de l’Acord Ciutadà.