El llibre, publicat per l’editorial Hacer, se situa a l’origen del cristianime com a moviment social, tot desgranant les claus que el van portar a convertir-se en la institució que ha anat creixent i transformant-se fins als nostres temps. Un relat basat en l’anàlisi sociològica, deixant de banda aspectes religiosos, i escrit “sense fílies ni fòbies”.

Josep Maria Pascual va presentar el passat 21 de novembre el seu darrer llibre; ‘La Transformación Sociológica del Cristianismo. Siglos I al IV’. Envoltat d’amics i familiars, l’autor va congregar a una seixantena de persones a la Llibreria Laie de Barcelona per a reflexionar i obrir debat entorn de la temàtica que centra el llibre, fruit de la seva última tesis.

Acompanyat del seu editor, Josep Ricou, la sociòloga Lena de Botton i el doctor en teologia Jaume Angelats, Pascual va exposar les claus del seu treball, iniciat “dècades abans en un viatge per feina a Israel”, en el que l’autor es va adonar que “moltes afirmacions que m’havien explicat de petit, no concordaven amb la realitat”.

A partir d’allà, primer amb una tesi i després desenvolupada en el llibre presentat, en Josep Maria Pascual uneix religió i ciència en aquest relat que analitza el naixement del Cristianisme com a moviment no violent de transformació social. Sense caire religiós, el llibre aporta una mirada singular, la sociològica.

Va ser Jesús revolucionari?

Així, el relat s’inicia en els orígens del Cristianisme, per a analitzar el seu posterior creixement, expansió i transformació a partir del segle IV. Però, com van expressar els participants de la taula rodona, “aporta aprenentatges que van més enllà de la religió i del moment històric, podent traslladar-se els ensenyaments al moment actual”.

En aquest sentit, Lena de Botton va alçar la pregunta a l’aire de si ‘va ser Jesús revolucionari?’ En tant que el llibre presenta un Jesús de perfil assembleari, que defensava la repartició de riquesa, els drets socials i la defensa del feminisme. Temes de completa actualitat.

Un personatge que esdevindré líder d’un moviment que “no buscava poder, però se’l va trobar”, explica en Pascual, per continuar analitzant la transformació que va patir aquest moviment social del qual es troben correspondències en la lluita pels drets socials actual.