“Actualment, hi ha molts moviments socials alternatius dispersos als quals s’ha de donar veu”

La sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès amb aforament complet va acollir ahir dilluns, 27 de maig, el diàleg ‘Reflexió sociològica sobre els canvis de societat en el passat i present’, a càrrec del catedràtic en sociologia Ramón Flecha i el doctor en sociologia Josep Maria Pascual Esteve, director d’EQU.

L’acte, organitzat per l’editorial Hacer de la Fundació Apip-Acam, va estar conduït pel president de la Fundació i editor literari Josep Ricou, qui va introduir als participants i el posterior debat sociològic que es va obrir al públic assistent.

Un diàleg, sorgit arran de la presentació, el passat 21 de novembre de 2023, de la nova obra d’en Josep Maria Pascual Esteve, ‘La transformació sociològica del Cristianisme S.I.-S. IV‘, en la que les innovadores reflexions que allà es van presentar van donar peu a un debat que no es va poder celebrar per falta de temps.

De moviment embrió alternatiu a institució

Recuperat aquest punt de sortida, el diàleg el va iniciar el mateix Josep Maria Pascual Esteve, introduint nous apunts sobre el seu llibre que presenta el cristianisme com “un moviment pacífic que busca impulsar una societat embrionària alternativa” a una època colpejada per desigualtats socials com el paper de la dona, la situació dels esclaus, la distribució de riquesa i dues importants pandèmies.

Caldo de cultiu que va portar l’emperador Constantí I a pactar amb aquest moviment alternatiu que feia patent les vergonyes del sistema administratiu i de govern, donant pas al cristianisme a convertir-se en la institució que ha esdevingut fins als nostres dies.

Societat basada en el diàleg

Per la seva part, el catedràtic Ramón Flecha va presentar el seu darrer llibre, ‘La societat dialògica’, que versa sobre “una gran revolució científica mundial basada en la societat dialògica” i impulsada a la ‘Conferència Internacional de Ciència contra la pobresa’ de l’any 2010.

Flecha va explicar als assistents que la societat dialògica es basa en tres preceptes: “La cocreació de diàleg, l’impacte social que propicien les mesures establertes, i els co-pensaments”, apuntant que ara com ara la revolució que es va iniciar com a científica “ja és també social, perquè afecta a tothom i hi pot participar tothom”.

En aquest punt, va connectar la ‘revolució’ actual amb el cristianisme, sostenint que “el cristianisme va triomfar perquè va aconseguir que el poder polític engegués reformes socials i econòmiques”. Tot apuntant que “un moviment social que vulgui crear un impacte no ha d’escollir entre anar a canviar l’estructura de dalt o arreglar la de baix, quan es poden fer les dues coses”. “Els moviments, quan són basats en idees i sentiments, no es poden parar”, va afegir.

Moviments de canvi

El debat es va obrir al públic sorgint comparatives entre els moviments socials alternatius actuals i els del passat, assegurant que avui en dia existeixen moviments cooperativistes, del tercer sector social i de comunitats científiques basades en diàleg i intercanvi i que són “molt prometedores”, apuntava Josep M. Pascual.

L’autor de La Transformació sociològica del Cristianisme va assegurar que “existeixen grups que estan fomentant uns moviments socials, uns embrions de canvi” i són “molts i molt dispersos”. Motiu pel qual considera que “val la pena identificar-los i donar-los ressò, ja que són necessaris”.

Preguntats sobre ‘cap a on es dirigeix la societat actual’, els dos experts en sociologia van coincidir a apuntar que “cal un moviment alternatiu per fer front a les desigualtats i el Nihilisme, que sigui esperançador i que comenci des de baix”. I sobre el seu possible recorregut: “Un moviment així té possibilitats d’èxit, però a molt, molt llarg termini”, va admetre Pascual.

Evidència científica contra la por

L’acte també va propiciar l’anàlisi de situacions de desigualtats social actuals on predomina la ‘doctrina de la por’. Situacions per les quals la millor resposta, segons Ramón Flecha, passa per “actuar amb evidència científica”. I va posar com a exemple una de les zones del món amb menys desigualtats econòmiques: La Corporació Mondragón, al País Basc. Un projecte “desenvolupat sota els preceptes de l’evidència científica i no de fal·làcies i ocurrències, com passa en la majoria de les polítiques que s’apliquen a l’Estat”, va afirmar.