Conclusions del debat organitzat per Aeryc i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, amb col·laboració d’Estratègies de Qualitat Urbana (EQU), el 20 de juny de 2024.
L’actual conjuntura social, política i econòmica requereix cada vegada de més fórmules de governança flexibles i no ancorades a un territori concret. Encara que, perquè aquestes estructures prosperin, s’han de superar una sèrie d’obstacles. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu del debat ‘Governança sense govern: casos i propostes’, organitzat per l’Associació Àfrica-Amèrica-Europa de Regions i Ciutats (AERYC) i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en col·laboració amb l’empresa Estratègies de Qualitat Urbana, aquest dijous, 20 de juny.
La sala d’actes del canòdrom de Barcelona ha acollit l’acte que es va iniciar amb la presentació del nou dossier de Aeryc, que porta per nom ‘Governança sense govern’, a càrrec del coordinador de l’associació, Josep Maria Pascual Esteve. Una publicació l’origen de la qual radica en l’estudi dels reptes de gestió que presenten l’àrea metropolitana de Barcelona i altres regions, i que han generat noves fórmules de governança innovadores. El document recull aquestes experiències, moltes d’elles embrionàries, amb l’objectiu d’estudiar-les minuciosament i generar un debat com el celebrat.
“Revitalitzar” la democràcia
Moderat per Maria Cortada, membre del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), el debat va comptar amb la participació de tres dels nombrosos autors que reuneix la publicació.
Xavier Godàs, director general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, va iniciar la xerrada apuntant el “xoc” que existeix actualment entre un tipus de govern estàtic i el constant i creixent moviment de la població. “Estem acostumats a vincular un territori definit a un govern. El problema és que les polítiques que es despleguen xoquen amb la mobilitat de la població”.
Idea que va compartir Sonia Fuertes, Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, la qual va advocar per “revitalitzar la democràcia”. “És necessari plantejar una governança diferent per a enfrontar els reptes actuals” i que aquesta governança territorial “compti amb una assignació generosa de poder, una certa descentralització i que es posin els objectius per sobre d’altres interessos i de lideratges narcisistes”.
Per part seva, Pere Montaña, coordinador de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona, va assenyalar que “trobar mecanismes a través dels quals diferents espais es posin d’acord per a col·laborar és relativament fàcil”. No obstant això, a mesura que es van concretant mesures, “la col·laboració entre diferents nivells administratius i territorials es complica perquè no podem aspirar al fet que tots els àmbits disposin d’una governança pròpia al nostre país, perdent així capacitat d’actuació”.
Èxits de noves governances
El debat va continuar responent qüestions com si les fórmules de governança sense govern per a àrees o regions metropolitanes són una solució provisional mentre no es constitueix un òrgan polític i administratiu que reculli les seves funcions, o si més aviat es tracta de nous models de governança territorial cridats a quedar-se.
Reptes de present i futur
I es van remarcar actuacions concretes que ja han realitzat algunes d’aquestes fórmules de noves governances, com és el cas del Fòrum Social Metropolità, amb tres anys de trajectòria; el projecte Barris amb Futur o l’Arc Metropolità de Barcelona.
Tots els presents van coincidir en la necessitat d’espais de governança sense govern per a àrees o regions metropolitanes, en els quals “les estratègies funcionals defineixin l’àmbit d’actuació i no els límits d’un govern”. Encara que existeixen reptes com “concretar dinàmiques que exerceixin un impacte territorial real”. Així com la dificultat de “gestionar accions transformadores en un estat actual de la conjuntura política, en el qual la innovació és lenta a causa de diversos ‘blocadors”.
